DECRET 221/2013, DE 3 DE SETEMBRE, PEL QUAL ES REGULA EL TRIBUNAL CATALÀ DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC

Palau-Generalitat

30 Abr DECRET 221/2013, DE 3 DE SETEMBRE, PEL QUAL ES REGULA EL TRIBUNAL CATALÀ DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC

El passat 5 de setembre de 2013 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i s’aprova la seva organització i el seu funcionament.
La directiva 2007/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2007, va establir la obligatorietat dels estats membres de la Unió Europea de crear un òrgan independent competent per conèixer els recursos en matèria de contractació pública. En virtut d’aquesta obligatorietat, la llei estatal 34/2010, de 5 d’agost, de modificació de les lleis 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia i els transports i els serveis postals, i la 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, van introduir una sèrie de modificacions en el règim de revisió de decisions en matèria de contractació.
Per la seva banda, el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, regula el recurs especial de revisió de decisions en matèria de contractació. Concretament, l’article 41.3 determina que en l’àmbit d eles comunitats autònomes la competència per resoldre els recursos serà establerta per les seves normes específiques i podran crear un òrgan independent, unipersonal o col·legiat.
A Catalunya, la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres va crear l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya, com a òrgan administratiu unipersonal especialitzat que actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seves competències.
Tanmateix, la pròpia llei preveu que si pel volum i per l’especificitat dels assumptes que son competència de l’Òrgan Administratiu aconsellen la modificació del seu caràcter unipersonal, l’Òrgan podrà ser transformat en un Òrgan col·legiat, passant-se a denominar Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. En compliment d’aquesta previsió es dicta el present Decret, que ja en el seu primer article estableix que es transforma l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals en un òrgan col·legiat.
El primer capítol regula les competències i l’àmbit d’actuació del Tribunal. Concretament, l’article 3 esmenta que el Tribunal te competència material per:
Resoldre els recursos especials en matèria de contractació interposats contra els actes relacionats en l’apartat 2 de l’article 40 del Reial Decret legislatiu 3/2011, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic 1, i no es tracti de procediments d adjudicació que es segueixin pel tràmit d’emergència de l’article 113 del mateix text.

1Art. 40.2 TRLCSP: Poden ser objecte del recurs els actes següents:
a) Els anuncis de licitació, els plecs i els documents contractuals que estableixin les condicions que han de regir la contractació.
b) Els actes de tràmit adoptats en el procediment d’adjudicació, sempre que aquests decideixin directament o indirectament sobre l’adjudicació, determinin la impossibilitat de continuar el procediment o produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims. Es consideren actes de tràmit que determinen la impossibilitat de continuar el procediment els actes de la mesa de contractació pels quals s’acordi l’exclusió de licitadors.
c) Els acords d’adjudicació adoptats pels poders adjudicadors. Tanmateix, no són susceptibles de recurs especial en matèria de contractació els actes dels òrgans de
Decidir sobre l’adopció de mesures provisionals amb anterioritat a la interposició del recurs especial en matèria de contractació.
Resoldre les qüestions de nul·litat basades en els supòsits especials de nul·litat contractuals establerts a l’article 37 del Text refós de la LCSP.
Resoldre reclamacions en els procediments d’adjudicació dels contractes, les mesures provisionals i la qüestió de nul·litat a què fan referència els articles 101, 103, 109, 110 i 111 del Text Refós esmentat.
La presa d’acords per part del Tribunal s’adoptaran per majoria entre els assistents, amb vot de qualitat del president/a en cas d’empat. Cap dels assistents podrà abstenir-se de votar, i el que dissenteixi de la majoria, podrà formular vot particular en el termini de 48 hores.
L’article 26 relatiu a la resolució preveu que la resolució que es dicti en el procediment de recurs, de reclamació o de qüestió de nul·litat estimarà en tot o en part, o desestimarà , les pretensions formulades, o declararà la seva inadmissió, tot decidint motivadament totes les qüestions que s’hagin plantejat durant la instrucció de l’expedient.
Finalment, d’acord a la normativa vigent en matèria de contractació administrativa i a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa, les resolucions i els actes dictats pel Tribunal no seran objecte de recurs en via administrativa, i contra ells només podrà imposar-se un recurs contenciós administratiu.
Barcelona, 28 de octubre de 2013
ENTRENA ABOGADOS

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.